01
En aquest camp d’estudis, l’ús d’una lletra S majúscula en la paraula Sord denota pertinença a la Comunitat de Sords i lús d’una llengua de signes com a primera llengua o d’ús preferent. L’ús d’una s minúscula en la paraula sord fa referència a persones que pateixen una pèrdua auditiva diagnosticada, però que poden no considerar-se membres de la Comunitat de Sords i potser no utilitzen una llengua de signes (vegeu “Signed Languages in Education in Europe –a preliminary exploration“, Lorraine LLIGSON, Dublín. Consell d’Europa. 2006).
02
No. Els fills de persones sordes sovint aprenen la llengua de signes; la llengua de signes nativa dels pares serà la seuva primera llengua, abans que qualsevol altra llengua oral. A més, els pares i els germans dels nens i enens sords aprendran la llengua de signes per a facilitar la comunicació. També hi ha persones que aprenen la llengua de signes en el temps lliure perquè tenen amics que la utilitzen, perquè volen convertir-se en intèrprets o perquè simplement estan interessats a aprendre-la.
03
No. Hi ha moltes varietats. Fins i tot hi pot haver-hi més d’una llengua de signes en un país, tal com passa amb les llengües orals. Per exemple, a Bèlgica s’utilitzen dues llengües de signes (la llengua de signes belga francòfona i la llengua de signes flamenca) o a Espanya (la llengua de signes espanyola i la catalana). A més, hi ha diferents llengües de signes en països on es parla el mateix idioma, com és el cas del Regne Unit i Irlanda. Això es deu a una evolució històrica que difereix de les llengües orals.
04
Si, les llengües de signes pertanyen a famílies. Per exemple, la llengua de signe austríaca o la neerlandesa són més fàcils d’entendre per a algú que sap llengua de signes alemanya que per a algú que sap llengua de signes italiana. En contrast, la britànica és molt diferent de qualsevol altra llengua de signes europea i tan sols es relaciona amb l’australiana.
05
Hi ha una llengua de signes internacional que pugui considerar-se com a llengua franca?
Hi ha un sistema de comunicació internacional anomenat sistema de senyals internacionals (SSI). Sovint s’utilitza en conferències internacionals i reunions amb participants que no comparteixen una llengua de signes comuna. Aquesta llengua auxiliar és utilitzada com a llengua franca entre usuaris de llengua de signes de diferents països, així com en converses espontànies. Tanmateix, no és possible comparar-la amb l’esperanto, ja que aquest sistema no és una llengua en si. No disposa d’una gramàtica ni un lèxic, una gran part de l’esperanto es compon de gestos que tenen significat únicament dins d’un context i fa ús del vocabulari procedent de la llengua materna de l’usuari. Això significa que els signes s’expliquen i que sovint s’utilitza més d’un signe per a descriure un concepte a fi d’assegurar la claredat.
06
No. Són llengües completament desenvolupades amb la seva pròpia gramàtica i sintaxi. Tal com ocorre en qualsevol llengua, hi ha frases fetes difícils de traduir i certes paraules/signes que no tenen una traducció literal en una altra llengua (de signes).
07
Hi ha hagut intents d’estandarditzar les llengües de signes a Europa. Com passa amb les llengües orals, aquests intents no han donat fruit i els dialectes continuen existint. Això també és degut al fet que les escoles de Sords es troben en diferents parts dels països i utilitzen certs signes que són després difosos pels més joves. Sovint, els signes que representen els dies de la setmana i els mesos, juntament amb els colors, diferireixen.
08
Això és difícil de respondre. No hi ha estadístiques fiables en els estats membres. S’estima que en la Unió Europea hi ha 750.000 usuaris de llengua de signes. De mitjana, les persones que utilitzen la llengua de signes són aproximadament el 0,1 % de la població de qualsevol país, sense incloure-hi les persones que aprenen la llengua de signes com a segona llengua o fills de pares sords o altres membres de la família. A Finlàndia hi ha aproximadament 5.000 usuaris de LS; a França, 100.000, i a Romania, de 20.000 a 30.000.
09
El Ministeri d’Educació francès va preparar una adaptació d’algunes parts del Marc (la versió francesa) per a llengua de signes francesa, en particular els nivells comuns de referència i els descriptors.
10
Sí, la llengua de signes es pot transcriure de diverses maneres. No hi ha una manera estàndard de transcriure la llengua de signes, però sovint s’utilitza el Sistema de Transcripció d’Hamburg (HamNoSys), que inclou certs símbols per a descriure la forma de la mà i el moviment del signe. Un altre sistema que funciona de manera molt semblant és la signoescriptura. A més, s’utilitzen també les glosses, senyals transcrites en lletra majúscula on els trets no manuals i la informació gramatical apareixen sobre la paraula o en forma de prefixos. Per a més informació, visita les webs següents: http://www.signwriting.org/, o http://assets.cambridge.org/97805216/37183/sample/9780521637183web.pdf (capítol “Conventions”), o http://www.sign-lang.uni-hamburg.de/projects/hamnosys.html
11
El millor és que contactis amb la teva Associació Nacional de Sords per a informar-te sobre on s’imparteixen classes de llengua de signes i aprendre així més sobre la llengua de signes del teu país. Podràs trobar més informació sobre associacions de sords en la Unió Europea visitant la pàgina web de la Unió Europea de Sords (EUD): http://eud.eu/EUD_Members-i-159.html (mapa) i en la pàgina de la Federació Mundial de Sords (WDF): http://www.wfdeaf.org/members/ordinary-members/list-of-members
Can you guess the names of countries in sign language? Check out the sign language game here!